Membres del grup

(per ordre alfabètic)

Anna Collado (1973-2016)

Tot i que en els estudis em vaig encaminar cap a les ciències, el temps m’ha fet veure que el que realment m’agraden són les lletres. Tant, que el curs acadèmic 2010-2011 vaig apuntar-me al Curs de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Vaig finalitzar l’Itinerari per a narradors/es amb el projecte acabat de la meva primera novel·la Teranga, projecte al que encara li manca una bona relectura i reescriptura i que potser algun dia arribi a port. Mentre trobo el moment de fer-ho, m’he posat a estudiar el Grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC, del que estic gaudint al cent o dos-cents per cent.
            M’he presentat a diferents premis literaris de relats i relats curts, però només he guanyat dos premis en concursos petits: un el que Rocaguinarda va proposar per Sant Jordi de 2012, on vaig guanyar el primer premi, i l’altre, proposat pels amics de “Factoria de lletres” (http://factoriadelletres.cat/) aquell mateix any, d’on em vaig endur el cinquè premi. En tots dos casos es tractava de concursos de microrelats. D’aquí al Ramon Llull amb Teranga no hi va més que un petit saltiró!

Montserrat Fortuny

Sóc la més gran del Taller, encara que no la més veterana. Vaig començar el 2007 i les més antigues ja celebraran els quinze anys de la seva formació.
A l’escola treia bones notes a les redaccions i, de jove i de més gran, feia les ressenyes dels viatges i les excursions de l’entitat "Amics de Núria".
Tenia quatre anys quan va començar la nostra guerra civil i set exactes quan va acabar. Tinc a la memòria aquell temps de bombardejos, de pors, de penes, d’ensurts i no dic de "fam" perquè, entre farinetes, naps, alguna patata i moltes guixes, amb els seus "habitants" i tot, no en passava de gana, però els meus pares sí, que semblaven esquelets vivents.
Això i el fet que bastants membres de la meva família treballaven en fabriques tèxtils, em va ajudar a perfilar el meu personatge, En Medir, de la novel·la que vàrem escriure en comú la Núria, l’Antònia, la Coral i jo, El turó de les guineus, editada fa tres anys.

Antònia García

Considero l'escriure com una forma de comunicar-me tan natural com el parlar. He escrit llargues cartes a la família des que era una nena. De jove, de tant en tant escrivia ressenyes de les excursions, la meva afició, per als butlletins que es publicaven. Però va ser l'any 2000, quan la Consol va iniciar el Taller d'Escriptura, que vaig començar a escriure regularment. M'hi vaig trobar molt bé. Vaig anar perdent la por al full en blanc i em vaig atrevir més a llegir davant dels altres. També vaig col·laborar en l'escriptura en grup de la novel·la El turó de les guineus, publicada el desembre del 2011. I així continuo, escrivint i compartint aquesta afició amb les persones del grup que conec de més temps, amb qui m'uneix una bona amistat, i també amb les que s'han incorporat al taller més recentment.

Carme Marqués

Tinc 79 anys. Nascuda a Barcelona. Vaig descobrir l’aptitud per escriure ja de gran. Estudis elementals. Començo a treballar abans dels 14 anys. Graduat Escolar 1.989. Escola d’adults torrent d’en Melis. El 2005 tinc la sort d’entrar en un grup d’escriptura del barri, dit CAT GUINARDÓ.  Tutora: Consol Buendia érem 8 dones ben avingudes que ens unia l’afició a la escriptura. Ara ens reunim en la Coop. Rocaguinarda.
Com a voluntària social, vaig col·laboro amb: Cotolengo Pare Alegre, Llar d’infants per a mares solteres Teresa de Gallifa (5 anys),  Gresol O.N.G. del Guinardó (5 anys),
L’associació NOU HORITZÓ organitza un concurs de contes, “Els avis escriuen contes i els nens els dibuixen”. Em presento els anys 1.993, 1.995, 1.998 : “El meu germà”, “Una bella amistat”,” Les  pomes viatgeres “,respectivament; Resulten premiades.
Vull deixar un petit escrit:
“L’escriptura creativa
és el llenguatge de l’esperit.
El llenguatge de la ment
és restrictiu, tancat i pobre.
Mitjançant l’escriptura,
l’esperit es manifesta
amb tota llibertat.”



Coral Romà


Em fa l’efecte que si visqués sense llibres em sentiria com un peix fora de l’aigua. Visc a cavall entre Catalunya i Alemanya, nedant i navegant entre lletres i llengües tant per vici com per ofici.




Núria Soler

De petita ja m’agradava molt llegir i a vegades tenia enveja dels escriptors que sabien tan bé com combinar les paraules i transmetre emocions, desitjos, enveges...i com emprar-les per descriure paisatges, persones, llocs...
En els estudis vaig aprendre la tècnica de l’escriptura però més tard la meva feina va anar per un camí molt diferent. Mai, però, no vaig deixar de llegir. Un dia vaig entrar a “Rocaguinarda”, on compro els llibres, i vaig veure que hi feien un taller d’escriptura. Per què no? vaig pensar. M’hi vaig apuntar i ara aquest taller ja ha fet quinze anys.
Des d’aleshores no he deixat d’escriure, fins i tot vaig col·laborar amb la Montserrat, L’Antònia i la Coral en la confecció d’una novel·la “El turó de les guineus”.
M’agrada molt jugar amb les paraules, buscar-les, combinar-les,...és envescador!

Pilar Zabala

Quan encara era una nena i anava a escola m’agradava molt fer les redaccions que la mestra posava com a deures i recordo que les escrivia posant tota la meva atenció en allò que volia expressar.
Els anys anaren passant i el fet que aviat vaig haver de posar-me a treballar va fer que la meva afició quedés aparcada i semioblidada en un racó del meu pensament.
No va ser fins al moment de la meva jubilació que vaig poder recobrar el meu antic gust per escriure i en aquest moment formo part d’un parell de grups de dones (Escriguinarda i Blogueres de Sant Martí) amb les quals m'he llançat a l’engrescadora aventura d’escriure pel plaer que això ens proporciona.

M. Jesús Mandianes

Què és per a mi escriure?
Jo vaig ser una "nena rareta" a qui li agradava llegir contes i escriure històries on sempre era "la protagonista". Després la vida em va obligar a aferrar-me a la realitat i el somni de ser escriptora va quedar guardat al bagul dels projectes sense complir. Ara que per fi he aconseguit "una habitació pròpia" les quartilles i el bolígraf tornen a ser companys lleials.
I descobreixo que per a mi escriure és sinònim de creativitat, la capacitat d'inventar una realitat paral·lela, creant històries i personatges fantàstics a través de les paraules. Suposa la possibilitat de plasmar els records de la meva experiència vital perquè romanguin al llarg del temps. A vegades, fins i tot una teràpia, on la pàgina en blanc es transforma en el psicòleg a qui li explico les emocions més íntimes, aquelles que no seria capaç d'explicar a ningú.

Altres membres

Eduard Alonso
Llum
Dolors Oller
Elisabet Prades
Laura Navarrete
Marta Pedrero








1 comentari: