Voluntats que no es deixen domar (Antònia García)

D'entrada, m'ha vingut al pensament un nom: Gandhi. Un home pacífic, d'aparença fràgil però amb una voluntat de ferro, a qui no van poder doblegar mai. I també d'altres noms: Nelson Mandela, William Wallace, Espartac...

            Quan s'ajunten les voluntats de moltes persones, es genera una força molt gran.

            Penso en els vascons, un poble preromà, indòmit, ferotge en la defensa de les seves llibertats. Quan els romans els van voler sotmetre, no ho van aconseguir del tot i al cap d'un temps havien de tornar a intentar-ho. A les cròniques de les guerres, s'explica que els romans, en tal època, havien sotmès els vascons. I quan es feia la crònica d'una altra guerra posterior, tornaven a repetir que havien sotmès els vascons. I així una vegada i una altra...

            També penso en els contes infantils que narren les aventures d'Astèrix, acompanyat del seu inseparable amic Obèlix. “És l'any 50 abans de Jesucrist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans... Tota, però? No! Un poblet de gals irreductibles resisteix com sempre l'invasor.” Aquells gals eren indomables, van rebutjar sempre el domini dels poderosos romans.

            Sense anar tan lluny en el temps, em ve al pensament el poble palestí, que també demostra voluntat aferrissada de no ser manat pels israelians. I tants altres exemples hi ha, tant de persones individuals com de grups o de territoris.

            Hi ha una cita de Mahatma Gandhi que diu: “La força no prové de la capacitat física sinó de la voluntat indomable.” La seva vida és la confirmació d'aquestes paraules i un exemple del que es pot arribar a aconseguir, només amb una voluntat ferma.

            Es diu d'una persona que té força de voluntat quan és perseverant, quan s'esforça i s'esforça per arribar  a un objectiu que s'ha proposat. I es diu que aquesta voluntat és indomable quan algú es vol imposar a una persona i aquesta defensa amb totes les seves forces les seves idees, la seva manera de ser, malgrat totes les pegues i tots els obstacles que se li vulguin posar al davant.

            Hi ha una imatge que, per mi, és la que expressa millor aquesta voluntat indomable: és la imatge del cavall salvatge que no admet sella ni brida. El cavall que galopa lliure, la crinera al vent, trepitjant les maresmes, omplint d'esquitxades l'aire com un núvol de pols d'escuma. El cavall que galopa amb els ulls humits, tota la musculatura en moviment, fent ressonar els cops de les peülles sobre la terra molla amb una fressa sorda mentre les canyes es dobleguen al seu pas, com retent homenatge a una força que no té aturador.