dilluns, 2 d’octubre de 2017

Juan de la Cosa (Eduard Alonso)

En Xavier Delcós feia quart curs de Personologia a la Universitat. Esdevenir personotòleg era el gran somni de la seva vida. Embogia amb tot allò que tingués a veure amb les persones, els seus sentiments, els seus pensaments, les seves febleses, les seves virtuts. Estimava tant les persones i la ciència que les estudiava, que, fins i tot, havia esdevingut un dels col·leccionistes més fervents i actius en la compra de directoris de persones jurídiques, altrament dites empreses.
En Xavier Delcós havia rebut l'encàrrec de llegir i confeccionar unes notes del llibre Persones, coses i cossos, escrit pel filòsof Antonio Expósito. Una guspira mnemotècnica va saltar de seguida dins del seu cervell i li va fer memòria de la seva antiga afició pels noms de persones singulars.
Vet aquí alguns exemples:
Juan de la Cosa, Jack l'Esbufegador, la Ventaclatellots, la Marieta de l'Oculista Viu. El primer nom de la llista el va atraure especialment per la seva associació directa amb un dels conceptes importants del llibre del qual Xavier Delcós havia de fer les notes.
Això ens obliga a fer-nos dues preguntes:
Primera pregunta:
Quina és aquesta cosa que va causar aquesta connexió?
La resposta és evident: el mot cosa.
Segona pregunta:
Per què és tan important la cosa en aquest context que estem explicant?
La segona resposta és molt òbvia. Juan de la Cosa és una persona, i no obstant això, porta l'antítesi de persona en el seu nom.
Avançant-nos a la transcripció de les notes del llibre que en Xavier va llegir, la segona resposta la dóna el dret civil romà, que establia de forma categòrica que una persona no era una cosa i viceversa, que una cosa no era una persona.
Un cop arribats aquí, podem transcriure les notes confeccionades per Xavier Delcós, no sense, abans, desemmascarar la relació profunda que tenia el nostre personotòleg amb el món de les màscares antigues i modernes.
De nit, quan dormia, màscares vingudes de tot arreu habitaven els seus somnis. Podien venir del món grec de l'antiguitat i també d'Àfrica i d'Oceania. Podien ser, també, caretes que representaven persones vistes aquell mateix dia: negres, blanques, asiàtiques, dones sapiens i homes sapiens. Dues nits abans, un vent pertorbador i agitador sacsejava les màscares, mostrant allò que hi havia darrere d'elles: foscor i no res. Una altra nit, un sol abrusador omplia la cambra de foc, transformant les caràtules en tristos esquelets de filferro. La nit anterior a l'exposició de les notes sobre el llibre Persones, coses i cossos, va somiar que una caràtula gegant de color verd, que reproduïa la portada del llibre on els noms rojos del títol es col·locaven sobre els dos ulls i la boca: el mot persones sobre l'ull esquerre, el mot coses sobre l'ull dret, i el mot cossos sobre la boca, l'invitava a obrir-lo i a llegir-lo. L'endemà, a l'hora de llegir les notes, va manifestar que se sentia molt rar i estrany davant d'aquestes notes i que preferia transcriure directament la contraportada del llibre, però, abans, li semblava necessari dir una frase introductòria:
A la Roma antiga, l'únic que tenia estatus de persona, tant jurídic com de facto, era el posseïdor de coses.

NOTES:
La divisió entre persones i coses és el postulat que sembla haver organitzat des de temps immemorials l'experiència humana. Cap altre principi està tan arrelat en la percepció i en la consciència moral com la convicció que els éssers humans no som coses, perquè les coses, segons una dicotomia insalvable, són l'oposat a les persones. Aquest nus entre persones i coses, determinat per la confluència del dret romà, la filosofia grega i la concepció cristiana, només pot ser desenredat, segons Antonio Expósito, des de la perspectiva del cos, tercer exclòs de la dicotomia entre coses i persones.

ANNEX:
- PERSONA:
ANTROP: Individu de l'espècie humana. Persona física: tot ésser humà. Els homes són iguals davant la llei, però segons les circumstàncies en què es troben, es modifica llur capacitat jurídica o d'obrar com ara en els casos de bogeria o minoritat.

Font: Enciclopèdia Catalana

FILOSOFIA: Individu humà com a ésser que, dotat de consciència, transcendeix la realitat físicobiològica –bé que, alhora, sempre queda condicionat per ella–, gaudeix d'una radical autonomia, es realitza adequadament en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.
Font: Enciclopèdia Catalana:
- COSA:
Tot allò que existeix o es concebut d'existir com una entitat separada, sia material o espiritual, concreta o abstracta.
Allò que és inanimat, per oposició a vivent.

Font: Enciclopèdia Catalana

- COS:
Agregat de totes les parts materials que constitueixen l'organisme d'un home o d'un animal. En l'home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats.

Font: Enciclopèdia Catalana

- MÀSCARA:
Todas las transformaciones tienen algo de profundamente misterioso y vergonzoso a la vez, puesto que lo equívoco y ambiguo se produce en el momento en que algo se modifica lo bastante para ser "ya otra cosa", pero aún sigue siendo lo que era. Por ello, las metamorfosis tienen que ocultarse, de ahí la máscara. La ocultación tiende a la transfiguración, a facilitar el traspaso de lo que se és o lo que se quiere ser y éste es su carácter mágico, tan presente en la máscara teatral griega como en la máscara religiosa africana u oceánica.

Font: Diccionario de los símbolos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada