dilluns, 13 de març del 2017

T'ho diré només un cop (Elisabet Prades)

Ho escarbotarà la merla al teu jardí
Allà on les magnòlies no floreixen
I les albades seran plenes de boires i silenci.


 


T'ho diré només un cop
Quan a la font sigui mut el murmuri de l'aigua
I les paraules se t'ofeguin en un cel de boires
No tinguis por

Esbandeix-te les mans al mar
Abans d'agafar l'ham a hora baixa
Despulla’t del temps, de l'oblit inconfés, de l'efímera glòria
I deixa't endur pel tèrbol atzur de les seves aigües
Introdueix-te a les seves entranyes
Com el foc que cerca la passió més desitjada
Esdevé aigua i sal, ona infinita
Vola per les seves corrents inconfessables
Que la teva pell s'obri a l'insomni
I quan el seu alè et posseeixi
Dels teus pits, durs i erectes
Brollaran nues totes les paraules adormides
I fos l'ahir en les tenebres del no-res
Fugirà el silenci sord de la impotència
Seràs tu, etern, magnànim, vencedor de les tenebres


T'ho diré només un cop...
Esbandeix-te les mans al mar
Abans d'agafar l'ham a hora baixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada